Barcelona, ciutat d'acollida

Els refugiats

Qui són els refugiats?

Després de la fi de la Segona Guerra Mundial, i amb l'objectiu de protegir els civils que fugen de zones de guerra, les potències internacionals van signar la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats (Ginebra – 28 de juliol de 1951). Més endavant la convenció es va complementar amb el Protocol sobre l'Estatut dels Refugiats (Nova York – 31 de gener de 1967).

El concepte de refugiats s'ha anat ampliant i actualment va més enllà dels que fugen d'una guerra. Segons el dret internacional, un refugiat és la persona que «a causa de temors fundats de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques, es trobi fora del país d'on té la nacionalitat i no pugui o, a causa d'aquests temors, no vulgui acollir-se a la protecció d'aquest país».

Actualment al món hi ha més persones que mai que han hagut de fugir del lloc on viuen per culpa de guerres, persecucions, explotació laboral o sexual, destrucció del medi. En concret, a finals de 2015 hi havia 61,39 milions de persones refugiades, demandants d'asil, desplaçades internes o apàtrides (dades ACNUR).

Refugiats creuant Eslovènia la tardor de 2015. AUTORIA: Robert CotičL'agreujament dels conflictes bèl·lics i les mancances en ajuda humanitària han augmentat les persones que els darrers temps han volgut venir a Europa a buscar refugi. L'any 2015 es va batre un rècord perquè va arribar 1.011.712 exilats a la Unió Europea. Però el 2016 el reforçament d'alguns murs i l'acord UE-Turquia va frenar les arribades, que van caure fins a 358.156 persones.

La manca de vies segures per accedir al continent ha empès centenars de milers de persones a travessar el Mediterrani en barques molt precàries, cosa que ha comportat milers de morts i desapareguts: 2.200 morts el 2014; 3.770 morts el 2015, i 4.901 el 2016.

 

Per què marxes del teu país per anar a un lloc desconegut?

Les persones que han arribat els últims anys a Europa buscant refugi fugen principalment de països en guerra oberta, amb molta violència, amb governs dictatorials i amb persecució política.

Per exemple, el 2015, el 50,2% d'exilats provenia de Síria, que pateix una guerra terrible des del 2011. El 20,2% eren de l'Afganistan i el 7,1% de l'Iraq, dos països que fa més d'una dècada pateixen un conflicte bèl·lic que s'ha intensificat els darrers anys. El 4,2% eren originaris d'Eritrea, on hi ha una dictadura que l'ONU ha confirmat que perpetra crims contra la humanitat des de fa més de dues dècades. I a continuació hi trobem les persones que provenen del Paquistan (2,7%), sense guerra oberta però amb situacions de violència extrema en alguns territoris.

El 2016 la principal nacionalitat dels qui han arribat a Europa buscant asil també era la siriana, però en un percentatge menor (24,1%), seguida de l'afganesa (12,5%). I en tercer lloc hi trobem els nigerians (10,4%), país que pateix uns enfrontaments armats que han provocat milions de desplaçats interns.

La Comissió Europea ha elaborat un mapa molt clarificador que relaciona l'origen de les persones que fugen cap a Europa i el nivell de violència dels països africans i asiàtics d'on provenen:

 

Els catalans també hem estat refugiats.
La memòria de 1939

"Una nit de lluna plena, tramuntàrem la carena, si la lluna feia el ple, també el feu la nostra pena". Aquest fragment d'un poema de Pere Quart il·lustra la travessa que van fer ell mateix i centenars de milers de persones que van marxar de Catalunya el 1939 pel Pirineu fugint de les tropes franquistes, que havien guanyat la Guerra Civil. Es calcula que 470.000 persones van creuar la frontera amb França els dos primers mesos de 1939. Molts eren catalans però també n'hi havia de la resta de l'Estat espanyol.

Republicans camí cap a l'exili a principis de 1939.A França els van maltractar tancant-los en camps d'acolliment improvisat, molts dels quals eren autèntics camps de detenció. Un exemple va ser el que es va instal·lar a les platges d'Argelers, on unes 80.000 persones van haver de malviure en tendes sobre la sorra, amb molt poc menjar i amb unes condicions d'insalubritat que van desencadenar malalties i la mort de molts refugiats.

A finals de 1939, dues terceres parts havien tornat a l'Estat espanyol. Molts d'ells van ser empresonats i alguns executats per les autoritats franquistes. Una quarta part es va quedar en terres franceses i una desena part va marxar cap a altres països, principalment la Unió Soviètica, altres punts d'Europa i Amèrica. Enmig de la fugida, el govern col·laboracionista francès va enviar 2.000 catalans (el 22% dels 9.000 republicans espanyols deportats) a camps de concentració nazis on molts van morir en càmeres de gas o d'extenuació (la mitjana de morts era del 59%).

Mentre que els refugiats van ser exterminats a Alemanya i van rebre un tracte denigratori per part de França, hi va haver altres estats que van acollir-los amb els braços oberts. És el cas de la Unió Soviètica, on van anar a parar milers d'infants orfes o que tenien els pares lluitant al front. Mèxic o Xile també es van significar per la càlida acollida que van fer a les catalanes i catalans que hi van arribar cercant asil. Alguns d'aquests refugiats no van tornar mai més a terres catalanes.

 

Testimonis de personalitats internacionals i catalanes que han viscut l'exili

Pau CasalsD'entre els centenars de milers de refugiats que van fugir de l'entrada de l'exèrcit de Franco el 1939, hi havia algunes persones que eren i han estat referents de la cultura. Un dels més cèlebres va ser el violoncelista Pau Casals (1876-1973). Aquest músic i defensor de la pau va viure l'exili a Prada de Conflent i a Puerto Rico, i mai més va tornar a Catalunya com a protesta per la dictadura franquista. Des que va creuar la frontera va gaudir d'una situació privilegiada per la seva extracció social, que va decidir aprofitar per ajudar els refugiats que estaven internats en camps i que patien situacions més dures. Va compondre l'Himne a les Nacions Unides, que va interpretar el 1971 a la seu d'aquest organisme. Abans de tocar, va pronunciar un discurs que ha esdevingut icònic on va reivindicar la seva catalanitat i la pau:

"Sóc català. Catalunya va tenir el primer parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on van existir les primeres nacions unides. En aquell temps —segle onzè— van reunir-se a Toluges —avui França— per parlar de la pau, perquè els catalans d'aquell temps ja estaven en contra de la guerra".

La Segona Guerra Mundial també va provocar l'exili de milions de persones. Algunes ja van marxar abans que esclatés el conflicte bèl·lic, ja que eren jueus i fugien del progressiu augment de la persecució que patien a Alemanya. Va ser el cas del físic jueu Albert Einstein (1879-1955), que va marxar el 1932, davant l'ascens de l'antisemitisme que cada vegada li dificultava més poder treballar en llibertat. Quan ja estava instal·lat als Estats Units, els seus llibres van ser dels milers que van cremar en fogueres i el règim de Hitler el va acusar de traïdor.

L'actriu de cinema i cantant Marlene Dietrich (1901-1992), també alemanya, era fora del país quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, ja que treballava a Hollywood. Agents nazis la van visitar i li van oferir tornar a Alemanya i esdevenir una icona nazi, però ella s'hi va negar i va implicar-se activament en la denúncia de les polítiques antisemites, en la recollida de bons de guerra pels EUA i va actuar per animar les tropes nord-americanes al front de guerra.

Qui també va fugir del nazisme i va arribar com a refugiat als Estats Units va ser l'escriptor Isaac Bashevis Singer (1904-1991). Fill i nét de rabins, va créixer al barri jueu de Varsòvia. Però davant la creixent amenaça de l'antisemitisme, va decidir emigrar als EUA, que és on va començar a treballar com a periodista a un diari jueu de Nova York i a escriure narrativa. El 1978 va rebre el Premi Nobel de Literatura.

Un altre focus que va provocar milers d'exiliats van ser les dictadures d'Amèrica Llatina els anys 70 i 80 del segle XX. L'escriptora xilena Isabel Allende (nascuda el 1942) va ser una d'aquelles refugiades, i és que va fugir amb la seva família després del cop d'estat del general Augusto Pinochet el 1973 contra el seu oncle, el president socialista Salvador Allende. Es va instal·lar a Caracas, lluny de la dictadura que duraria més de quinze anys, on va començar la seva carrera d'escriptora.

Un dels millors corredors de maratons del món, Mebrahtom "Meb" Keflezighi (nascut el 1975), també és un refugiat. Meb va néixer a Eritrea, fill d'una extensa família amb pocs recursos. El seu pare estava implicat amb el moviment d'alliberament, que culminaria amb la independència d'Eritrea. A causa de les matances i repressió, el pare va haver de fugir i va arribar com a refugiat a Itàlia, on va treballar fins a tenir prou diners per poder portar la família. Meb tenia onze anys. L'any següent es van traslladar als Estats Units, on els pares i els sis germans vivien en un petit pis. Va ser a l'institut on Meb va començar a participar en curses de llarga distància i a guanyar medalles.